Història del taitxí

Consultar la línia de transmissió

El taitxí, també conegut com a taijiquan, és una de les formes més elevades d’art marcial i de pràctica per a la salut.

Avui dia hi ha molts estils de taijiquan, cadascun d’ells anomenat segons la família d’on prové. Alguns dels estils més coneguts són Chen, Yang, Wu, Sun i Hao, a més d’altres menys populars. El taijiquan es considera una de les formes documentades més antigues d’art marcial, amb més de 1.500 anys d’història.

Els estils actuals del taijiquan es van originar durant la dinastia Yuan (1271-1368) amb Zhang San-Feng, qui el va aprendre de Huo Long Zhen Ren, un sacerdot taoista. Zhang necessitava una forma d’autodefensa per protegir-se en els seus viatges per la Xina. Com que tenia 70 anys, necessitava un art capaç de vèncer oponents més forts i ràpids. La seva solució es basava en quatre principis fonamentals:

• Fer servir la calma contra l'acció.
• La suavitat contra la duresa.
• La lentitud contra la rapidesa.
• Un sol individu contra un grup.

Zhang afirmava que si un combat no seguia aquests quatre principis, no es podia considerar taijiquan.

Wang Zong-Yue, deixeble d’un deixeble de Zhang San-Feng, va ser un gran expert en taijiquan i un estudiós que va escriure molt sobre la seva teoria. A partir de Wang, el taijiquan es va dividir en dos corrents: l’estil del nord i l’estil del sud. L’estil del nord es va transmetre a Jiang Fa durant la dinastia Qing (1662-1722). Jiang Fa, en un viatge per visitar la seva mare a Hunan, va passar pel poble de la família Chen, anomenat Chen Jia Gou. Allà, després d’un breu enfrontament amb Jiang, un home anomenat Chen Chang-Xing va demanar ser el seu alumne. Chen Chang-Xing va incorporar el sistema de la seva família anomenat Pow Chui ("puny canó", un art marcial similar al Shaolin) a l’ensenyament del seu taijiquan.

Un home anomenat Yang Lu-Chan, que patia problemes d’estómac, va estudiar taijiquan amb Chen Chang-Xing per millorar la seva salut. Després d’anys d’estudi, Yang va desxifrar molts dels secrets del taijiquan. Quan va acabar els seus estudis, va tornar a la província de Hebei, on va ensenyar als seus dos fills, Yang Ban-Hou i Yang Jiang-Hou, així com a molts altres alumnes. Yang Jiang-Hou va tenir dos fills: Yang Shou-Hou, el fill gran, que va aprendre tots els secrets i tècniques familiars del seu pare i oncle. Yang Cheng-Fu, el segon fill, que va aprendre taijiquan del seu pare i del seu germà gran. Yang Cheng-Fu i el seu alumne Chen Wei-Ming són famosos per haver difós el taijiquan per tota la Xina.